EL TEATRE A L’ESCOLA. UN ASSAIG D’EINA EDUCATIVA

Màscares del teatre grec

Màscares

No cal argumentar el valor del teatre com a eina educativa. Està fora de tot dubte. Per aquest motiu la pràctica teatral a l’antiga Escola Elaia, escola que formava part del CEPEPC (“Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana”) i a l’Escola Pública Joan Miró (hereva d’ Elaia), ha estat una pràctica, tot i que amb alts i baixos, de manera quasi contínua. Sempre que ens plantejàvem, però, fer una obra de teatre, ens trobàvem amb dos problemes una mica difícils de resoldre: el primer, que calia trobar una obra amb molts personatges i/o que permetés desdoblar-ne perquè tots els alumnes tinguessin algun paper, la qual cosa també volia dir que calia fer retocs i petites adaptacions; el segon, sovint irresoluble, que el protagonisme fos el màxim de repartit. Aquest primer problema va fer-se més gran quan l’Escola Elaia, amb un sol grup-classe de 35 alumnes per nivell, va passar a la xarxa pública amb el nom d’Escola Pública Joan Miró, amb dos grups-classe paral·lels de 35 alumnes per nivell, és a dir, 70 “actors i actrius”. És clar que les solucions al segon problema no ens deixaven mai del tot satisfets. En tota obra sempre hi ha uns protagonistes principals i tota una colla de personatges o bé secundaris o bé de farcit. No obstant això, sempre tiràvem endavant mirant d’arranjar fins allà on sabíem i podíem aquest problema. També és cert que de vegades vam pecar de ser excessivament ambiciosos o exageradament optimistes i les obres triades van ser d’una envergadura una mica desmesurada per a les nostres capacitats i possibilitats. La veritat, però, és que vam sortir-nos-en prou bé, però el cost en temps i esforços era una mica fora de mida. Fem, però, una mica d’història d’aquesta aventura teatral que sortosament encara segueix ben viva a “Joan Miró”  i a la que ara, malgrat que ja estic jubilat, gràcies als meus companys hi segueixo participant. I li des Cal remuntar-nos al curs 1982-1983. És en aquest curs on trobem una posta en escena que per primera vegada en la història d’Elaia transcendia la vida interna de l’escola, és a dir, les festes o celebracions amb alumnes i mestres i prou. “DE LA TARDORADA A LA HIVERNADA I ENTREMIG… LA CASTANYADA!” Aquest va ser el títol del primer muntatge teatral –o quasi-teatral, per no ser tan presumptuós- amb què arrenca la nostra experiència de fer teatre a l’escola. I dic “la nostra” perquè sense el treball en equip dels mestres i les mestres de Cicle Superior (o 2a Etapa d’EGB, com era abans) no hauria estat possible. Cal que faci una puntualització important: els meus coneixements de tècnica teatral són escassos. És com aquella persona que fa música sense tenir coneixements de solfeig i que toca un o més instruments d’oïda amb poca o sense cap mena de formació acadèmica. Pura intuïció. Per tant, començo demanant disculpes als entesos en la matèria.  El muntatge teatral (amb permís) “De la tardorada a la…” va sorgir d’un debat col·lectiu en una classe de 8è d’EGB, la classe Cavall Fort, en el curs 1982-1983, que acabà amb la proposta de “fer alguna cosa de teatre”. Des del Consell d’Escola (ja existia a Elaia, molt abans de la LODE) s’estava organitzant una celebració en què mestres i pares preparàvem una paròdia sobre l’escola franquista per a la festa de la Castanyada i amb motiu de la celebració del 15è Aniversari de l’Escola. La festa de la Castanyada formava part d’aquell recull de festes tradicionals catalanes d’arrel popular que des de les escoles s’anaven recuperant. I aquesta va ser la idea de partida per fer aquest primer muntatge. Per un costat, el Costumari Català d’en Joan Amades va proporcionar molt de material i moltes idees; per l’altre, la manera de fer teatre dels joglars de l’Edat Mitjana va donar les idees de la posta en escena. La combinació no va anar gens malament: textos senzills, divertits per als nois i noies de 8è, músiques del Renaixement fàcilment interpretables amb flautes i instruments de percussió i una posta en escena simple van ser els elements que van permetre repartir papers a tort i a dret. La qüestió és que va tenir tant d’èxit en la vida de l’escola que l’any següent, amb una proposta d’Àngels Bartolomé,  professora de Llengua Francesa, i de la mà de l’Eulàlia Comas, tutora de 8è aquell curs 1983-1984, classe Pau Casals, ens vam embolicar amb Els Pastorets. Com que no cal entrar en una crònica detallada i de quina obra es va fer cada any i de com ho vam aconseguir, ho resumiré, tot plegat, en un llistat cronològic.

ESCOLA ELAIA

Joan Amades

Joan Amades

1982-1983   “De la tardorada a la hivernada i entremig la Castanyada”, recull de textos de

Joan Amades recorrent el país i recollint "rondalles".

Joan Amades recorrent el país i recollint “rondalles”.

Joan Amades fet per Carles-Miquel Fauró. Classe de 8è “Cavall Fort”. Representada al pati de l’escola en els locals del carrer de Calàbria.

"Els Pastorets", de Josep Maria Folch i Torres

“Els Pastorets”, de Josep Maria Folch i Torres

1983-1984   “Els Pastorets” Autor: Josep–Maria

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres

Folch i Torres. Equip de mestres: Eulàlia Comas,(tutora de 8è) i Àngels Bartolomé ( proposta d’obra), Adela Blasi (decorats), Pere Rius (llums, so i efectes especials), Josep Farré (música) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classe de 8è “Pau Casals”. Representada a la Sala d’Actes de la Companyia de Tramvies de Barcelona (Cotxeres dels carrers Viladomat- Borrell).

En Picarol al País de les Cares Llargues

En Picarol al País de les Cares Llargues

 

1984-1985   “En picarol al País de les Cares Llargues” Autor: Andreu Vallvè i

Andreu Vallvè

Andreu Vallvè

Ventosa. Equip de mestres: Xavier Riu (tutor de 8è i proposta d’obra), Adela Blasi (decorats), Pere Rius (llums, so i efectes especials),  Josep Farré (música) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classe de 8è “Dofí”. Representada a la Sala d’Actes del Col·legi “El Sortidor”, del Poble Sec.

16 Les joguines mecàniques

1985-1986   “Les joguines mecàniques” Autor: Joan de Ballester i Castellet. Equip de mestres: Adela Blasi (tutora de 8è i proposta d’obra i decorats), Pere Rius (llums, so i efectes especials), Flora (?) …(música) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classe de 8è… Representada a la Sala d’Actes dels Salesians  del carrer Rocafort.

ESCOLA PÚBLICA JOAN MIRÓ

Dispara, Flanaghan!

Dispara, Flanaghan!

1986-1987   “Dispara, Flanaghan!” Autor: Jordi Teixidor. Equip de mestres: Xavier Riu i  Eulàlia Comas (tutors de 8è i proposta d’obra), Pere Rius (llums, so i efectes especials), Adela Blasi (decorats), Núria

Jordi Teixidor

Jordi Teixidor

Bordas (música) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 8è: “Dofins” i “Estels”. Representada a la Sala d’Actes dels Salesians del carrer Rocafort.

El retaule del Flautista

El Retaule del Flautista

1987-1988   “El Retaule del Flautista”  Autor: Jordi Teixidor. Equip de mestres: Àngels Bartolomé,i Vicki  Ibáñez (tutores de 8è i proposta d’obra), Pere Rius (llum, so i efectes especials), Adela Blas (decorats), Núria Bordas (música) i Carles-Miquel Fauró (direcció); Classes de 8è: “Pirineu” i “Montseny”. Representada a la Sala d’Actes dels Salesians del carrer Rocafort.

Molère

Molère

1988-1989   “El burgès gentilhome” Autor: Molière. Equip de mestres: Xavier Riu i Eulàlia Comas (tutors de 8è i  proposta d’obra), Núria Bordas (música), Adela Blasi (decorats), Pere Rius (llums, so i efectes especials) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 8è: “Falcons” i Montjuïc”. Representada a la Sala d’Actes dels Salesians del carrer Rocafort.

 

Antaviana

Antaviana

 

1989-1990   “Antaviana” Autor: Pere Calders. Equip de mestres: Àngels Bartolomé i Maite Alay (tutores de

Pere Calders

Pere Calders

8è i proposta d’obra), Núria Bordas (música), Pere Rius (llums, so i efectes especials), Susanna Ullibarri (decorats) i Carles-Miquel  Fauró (direcció). Classes de 8è “Rodamons” i “Pica-soques”. Representada a la Sala d’Actes dels Salesians del carrer Rocafort, amb la presència de l’autor.

"La Bella Helena"

“La Bella Helena”

1990-1991   “La Bella Helena” Autors: Música de Jacques Offenbach, i Llibret de Henri Meilhac i Ludovic

Offenbach

Offenbach

Henri Meilhac

Henri Meilhac

Ludovic Halévy

Ludovic Halévy

Halévy. Equip de mestres: Eulàlia Comas i Xavier Riu (tutors de 8è i proposta d’obra), Esteve Nabona i Núria Bordas (música), Pere Rius (llums, so i efectes especials), Susanna Ullibarri (decorats) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 8è “Dofins” i “Anxanetes”… Representada a la Sala d’Actes dels Salesians del carrer Rocafort.

"Supertot"

“Supertot”

1991-1992   “Taller de Fantasia” i “Supertot” Autor: Josep Maria Benet i Jornet. Equip de mestres: Àngels

Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet

Bartolomé, i Maite Alay (tutores de 8è i proposta d’obra), Núria Bordas (música) Susanna Ullibarri (decorats, llums, so i efectes especials) , Carles-Miquel Fauró (direcció).  Classes de 8è “Esquirols” i “Trencapins”.. Representada a la Sala d’Actes del Col·legi Públic Ramon Llull, a l’Avinguda Diagonal.

"Dins un gruix de vellut"

“Dins un gruix de vellut”

1992-1993   “Dins un gruix de vellut” Autor: Alexandre Ballester i Moragues. Equip de mestres:20 Alexandre Ballester Xavier Riu i Eulàlia Comas (tutors de 8è i proposta d’obra), Núria Bordas (música), Susanna Ullibarri (decorats, llums, so i efectes especials) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 8è “Castellers” i i “Tramuntana”. Representada a la Sala d’Actes del Col·legi Públic Ramon Llull, a l’Avinguda Diagonal.

Per raons d’ordre intern, tant de possibilitats pedagògiques com organitzatives en aquell moment, i parlem del curs 1993-1994, es van deixar de fer obres de teatre a 8è d’EGB.

No obstant això, la idea de reprendre tan bon punt fos possible alguna activitat d’ordre teatral es va mantenir viva. I en desaparèixer els cursos de 7è i 8è, és a dir, els dos darrers cursos de l’EGB i començar l’època de l’Educació Primària, vam tornar a recuperar la idea intentant adaptar-la a la nova realitat dels alumnes de 6è.

És així com van néixer dues propostes:

–      “EL PERSONATGE SORPRESA”. Per Nadal, es feia un petit muntatge consistent en què un (o uns) “algú”, de reconeguda presència en l’imaginari infantil (en Patufet, l’Shrek…), diferent cada curs, visitava l’escola i portava “regals” als diferents grups-classe. Aquest Personatge sorpresa era representat, mitjançant una sèrie de petits esquetxos, pels alumnes de 6è que acabaven repartint els regals a les classes dels companys més petits.

–      “REPRESENTACIONS DE CARNAVAL”. Aprofitant la festa i relacionat amb el tema de Carnaval que s’escollia (mitjans de comunicació, la ciència, el món dels animals, la vida al mar, la màgia…), els alumnes de 6è també feien petites representacions per a tots els nens de l’escola. Representacions a les quals hi podien assistir, també, els pares i altres familiars dels nens i nenes de 6è, només de 6è.

És a partir del curs 2000-2001 que comencen a prendre cos aquestes representacions de Carnaval:

– Curs 2000-2001 –> “La Música, balls i estils”, classes de 6è “Oceà” (mestre-tutor Xavier Riu) i “Univers” (mestra-tutora Montserrat Ferrer i suport de Montserrat Payès).

– Curs 2001-2002 –> “Harry Potter”, classes de 6è “Tramuntana” (mestra-tutora Àngels Bartolomé) i “Horitzó” (mestre-tutor Carles Fauró).

– Curs 2002-2003 –> “El <Chapapote> i altres actualitats”, classes de 6è “Mediterrani” (mestre-tutor Xavier Riu) i “Neptú” (mestra-tutora Encina Cotado).

– Curs 2003-2004 –> “Històries diverses”, classes de 6è “Meteorits” (mestra-tutora Àngels Bartolomé) i “Falcons” (mestre-tutor Carles Fauró).

– Curs 2004-2005 –> “El Quixot a la Joan Miró”, classes de 6è “Mediterrani” (mestre-tutor Xavier Riu) i “Xaloc” (mestre-tutor Jordi Peiró).

– Curs 2005-2006 –> “El Danubi és blau”, classes de 6è “Univers” (mestra-tutora Khadija Comas i suport de Laura (?)) i “Saturn” (mestre-tutor Carles Fauró).

– Curs 2006-2007 –> “Històries diverses” (per exemple, “El Flautista d’Hamelín”), classes de 6è “Gaudí” (mestre-tutor Fernando Iglesias) i “Mercuri” (mestra-tutora Rosa Cortadella).

– Curs 2007-2008 –> “Shrek”, classes de 6è “Dofí” (mestra-tutora Marisol Garcia) i “Tramuntana” (mestre-tutor Carles Fauró).

– Curs 2008-2009 –> “Històries diverses de nou”, classes de 6è “Kilimanjaro” (mestra-tutora Rosa Cortadella) i “Atlàntic” (mestre-tutor Fernando Iglesias).

El curs 2009-2010, a iniciativa dels mestres tutors de 6è (Glòria Tomàs i jo mateix) i amb el vist-i-plau de tots els mestres del Cicle Superior i de l’Equip Directiu, es va fer un salt qualitatiu en aquesta mena de senzilles representacions. El salt qualitatiu va consistir a “teatralitzar”, de manera més treballada i rigorosa aquestes representacions, donant un fil argumental més consistent i muntant una dramatització més elaborada i una mica més complexa.

El plantejament pretenia superar els dos problemes amb els que ens trobàvem quan muntàvem obres de teatre amb 8è. Va ser aleshores quan se’m va ocórrer jugar amb tres conceptes: primer, el teatre coral d’origen grec (donant uns moments de protagonisme a cada nen i nena amb un text breu i fàcil de memoritzar, alternant amb la intervenció de tot el gran grup (en forma coral, tant en veu com en gest); segon, la simplicitat joglaresca en el muntatge de l’escena; tercer, donar al tema triat un fil històric, és a dir, incloure en el muntatge la noció de procés, que es prengués consciència que les coses, tal com ara les coneixem, han estat fruit d’una evolució en la que hi han intervingut diversos factors.

És així com van néixer les històries següents:

2009-2010 

“La història de la bossa en una bossa” (Nadal)

Autor del text i selecció de músiques: Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Montserrat Sala (suport escènic), Anna Vázquez (enregistrament i minutatge de les músiques) Eugènia Cantos (reportatge gràfic) i Glòria Tomàs i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 6è “Huracà” i “Empordà”.

 “Barcelona és bona… Història de la nostra ciutat”

(Carnaval i Setmana Cultural-Sant Jordi) Autor del text i selecció de músiques,  Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Montserrat Sala (suport escènic), Rosa Cortadella (suport i reportatge gràfic), Anna Vázquez (enregistrament, minutatge de les músiques i coreografia del ball final), Susanna Ullibarri (atrezzo), Eugènia Cantos i Jordi Peiró (reportatge gràfic) i Glòria Tomàs i Carles-Miquel Fauró (direcció).Classes de 6è “Huracà” i “Empordà”.

2010-2011  

“Una història de cine” (breu història del cinema)

(Carnaval) Autor del text i selecció de músiques: Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Montserrat Sala (suport escènic), Rosa Cortadella (suport), Anna Vázquez (enregistrament, minutatge de les músiques i coreografia del ball final), Susanna Ullibarri (atrezzo), Xavier Riu (reportatge  gràfic) i Fernando Iglesias i Carles-Miquel Fauró (direcció).Classes de 6è “Grallers” i “Mediterrani”.

 “Un pinzell, una nota i un martell” (breu història de les arts)

(Nadal i Setmana Cultural-Sant Jordi) Autor del text i selecció de músiques Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Anna Vázquez (enregistrament i minutatge de músiques i coreografia del ball final) Susanna Ullibarri (atrezzo), Xavier Riu (reportatge gràfic) i Fernando Iglesias i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 6è “Grallers” i “Mediterrani”.

 2011-2012  

“Escola Pública Joan Miró, 25 anys d’història” (història de l’Escola Elaia i de l’Escola Pública Joan Miró)

 (Setmana Cultural-Sant Jordi) Autor del text i selecció de músiques: Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Anna Vázquez (enregistrament i minutatge de músiques i coreografia del ball final), Susanna Ullibarri (atrezzo), Jordi Peiró (suport escènic), Khadija Comas (suport), Xavier Riu (reportatge gràfic) i Glòria Tomàs i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 6è “Venus” i “Antàrtida”.

2012-2013  

“De l’intel·ligent Tam-Tam al telèfon intel·ligent” (breu història dels mitjans de comunicació)

(Setmana Cultural-Sant Jordi) Autor del text i selecció de músiques: Carles-Miquel Fauró. Equip de Mestres: Anna Vázquez (enregistrament i minutatge de músiques i coreografia del ball final), Xavier Riu i Fernando Iglesias (atrezzo i suport escènic), uns pares de 6è (reportatge gràfic) i Carles-Miquel Fauró (direcció). Classes de 6è “Canigó” i “Pedraforca”.

De tots aquests muntatges teatralitzats en trobareu dos tot seguit. El primer, sobre la història de Barcelona, muntatge del curs 2009-2010, el primer fet amb consciència dels tres els elements. És un guió “net”, sense anotacions (el document de treball va anar a parar a la paperera després de la representació). El segon és el darrer, sobre la història dels sistemes de comunicació entre els humans al llarg dels temps i veure que a partir del text original s’hi ha anat afegint anotacions, ampliacions, rectificacions, crides “atenció”… La raó és ben senzilla: a mesura que es va treballant el text i es van muntant les escenes, tant els mestres com els mateixos alumnes aporten noves idees, suggeriments, propostes de modificació, etc. Les que són acceptades per una majoria d’alumnes i són vistes com a factibles pels mestres s’incorporen al text i a l’escena. Això és el que permet, a partir de la proposta inicial (que ha de procurar ser prou coherent i consistent), fer diverses transformacions i tothom acaba sentint-se co-autor del muntatge. I si els alumnes senten que el muntatge també és seu, aleshores és molt fàcil treballar amb ganes, amb il·lusió i entusiasme.

Del primer muntatge que s’exposa, “Barcelona és bona… Història de la nostra ciutat”, em sap greu no poder reproduir ni les mides de les lletres, diferents segons la funció. Sí que es pot reproduir, tot i que amb mancances, la graella de distribució i la llegenda dels colors. Del darrer muntatge, “De l’intel·ligent Tam-tam al telèfon intel·ligent”, s’ha escanejat, en format fotografia, el guió final, que es pot veure força bé si es clica la foto i se n’amplia la visió.

NEGRE –> Text a recitar. Els nombres corresponen cada un a un nen.

BLAU –> Instruccions d’escena

VERMELL –> Intervencions corals de tot el grup

CARABASSA –> Músiques

MARRÓ –> Fotos, enregistrament i atrezzo

SURTEN TOTS, EN FILA, I ES COL·LOQUEN DE CARA AL PÚBLIC, EN SILENCI.

Van vestits de negre, amb guants blancs i la cara pintada com un mim.

BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA!!

(tant si sona com si no sona… Barcelona sempre és bona!!!!)

 (1) BARCELONA (Montserrat Caballé i Freddie Mercury)

 INTRODUCCIÓ (foto)

1) Les primeres notícies que tenim de gent que va viure en el territori que avui ocupa la ciutat de Barcelona daten de l’Edat de Pedra, del Neolític, fa uns 5000 anys aC, és a dir, ara fa uns 7000 anys!!! (Iaia, hola! De què et queixes!!). Unes van ser trobades al carrer de la Reina Amàlia, unes altres al costat de l’església de Sant Pau del Camp i, unes altres més, al carrer de la Riereta, totes allà al Raval, al costat de la Ronda de Sant Pau. D’això, però, en fa tants, d’anys i panys, que ho deixarem córrer i vindrem una mica més cap aquí… Uns 700 anys aC, és a dir, ara fa uns 2700 anys!!!. (Hola Iaio!!!)  A l’època de… ELS IBERS!

 

NARRACIÓ

Glòria

 

ESCENA

Carles

 

MÚSICA

Anna

FOTOS, ENREGISTRAMENT  I ATREZZO

 

Jordi, Montse, Rosa…

2) El que avui coneixem com a Comarca del Barcelonès era un espai ocupat per densos boscos, petits turons i aiguamolls o maresmes prop del mar. 3 grups de mims que van sortint a mesura que s’anomenen:–       Arbres – grup1–       Turons – grup 2–       Aiguamolls – grup 3 

ELS AVANTPASSATS

(Història de Catalunya amb cançons) 1a estrofa i tornada

 

    
3) Fa uns 2700 anys hi havia dos nuclis de població: en un turonet molt a la vora de l’actual Montjuïc (veieu el perfil de la muntanya?), un poblat anomenat LAIE.4) I, situat al Mons Tàber, on ara hi ha el carrer Paradís, al costat de la Plaça de Sant Jaume, en l’actual Barri Gòtic, BÀRKENO, aleshores també a la vora del mar.5) Eren els LAIETANS.Per això tenim, a Barcelona i en record seu, un carrer que es diu VIA LAIETANA. 3 grups de mims a l’esquerra:–       Montjuïc (perfil del Morrot) – grup 4–       El mar – grup 5–       LAIE – grup 6 (mercat) 3 grups de mims a la dreta:–       Mons Tàber – grup 7–       El mar – grup 9–       BÀRKENO –grup 8TOTS SALUDEN EL PÚBLIC:SOM ELS LAIETANS!!!  
Es retiren cap al fons de l’escena excepte “els ibers”.   
Es posen a treballar. TROMPETES ROMANES  
6) Els ibers vivien  tranquils i laboriosos. L’any 218 aC van arribar… ELS ROMANS !!!gent molt guerrera queno s’estava de romanços.7) Després d’un quants estira-i-arronses i d’uns quants balls de bastons que van durar uns 200 anys, van fer fora els ibers de BÀRKENO i hi van construir una potent fortificació militar.8) Els romans, que sembla que eren molt tocats i posats, és a dir, eren una mica massa “xulos”, van tornar a fundar BÀRKENO i li van posar un nom…9) Nens i nenes, papes i mames, mestres i mestres… Estigueu ben atents que amb el nom que sentireu, caureu tots de cul a terra. (Ai no, que ja l’hi teniu!) El nom era:10)“Iulia        (BÉ!)Augusta        (BÉ!)Paterna        (BÉ!)Faventia      (BÉ!)BÀRCINO” (BÉÉÉÉ!!! I aplaudiments).Sembla que passi llista de les nenes de la classe!

11) L’Emperador Claudi… Ep, papes i mames! Recordeu aquella sèrie de “JO, CLAUDI”?

12) Doncs sí, va se aquest emperador, que era coix, qui va fer construir les primeres muralles romanes de BÀRCINO.

13) I va dirigir l’obra un tal Caius Cælius, que ja fa molts anys que té un carrer dedicat aquí a Hostafrancs, a l’altra banda del carrer Tarragona: el carrer Cai Celi.

14) Actualment, al barri de Nostra Senyora del Port, allà a la Zona Franca, passada la plaça d’Ildefons Cerdà –i d’aquest Sr. ja en parlarem-, hi ha l’Escola Pública BÀRKENO.

15) Ho veieu? Tot va lligant, tot va lligant….

Grups 3 i 4 Entren marcials i en formació militar – Grups 5-6-7-8-9   Grups 5-6-7-8-9 –       “xulescos i xulesques; creguts i cregudes”Es retiren cap al fons.Surten les “nenes” BCN en pla “miss”.Una mim “Iulia” (Júlia)Una mim “Augusta” (Irene)

Una mim “Paterna” (Clara)

Una mim “Faventia” (Idoia)

Una mim “BÀRCINO” (Paula)

 

(tornen al darrere)

“Claudi” (Adolf) que coixeja per l’escena i té la idea d’emmurallar Barcelona..

 

 “Claudi” té la idea de fer construir les muralles.

 

“Caius” (Sergi V.) dibuixa, a l’aire, els merlets de la muralla.

 

TOTS: assenyalant Hostafrancs: Carrer Tarragona… carrer Cai Celi!

Tornen a lloc Claudi i Cai.

Tres grups de mims i un mim sol:

–       Barri Ntra. Sra. del Port – Grup 5 (mercat)

–       Zona Franca – Grup 6

–       Sr. Ildefons Cerdà. (Oriol Fuertes)

–       Esc. BÀRKENO Grup 7

TROMPETES (1 toc)         FOTO    

 

 

FOTO

 1) Banda a l’estil “miss”

 

FOTO

 

 

 

 FOTO

 

 2) Corona de llorer.

 

FOTO

 

 FOTO

  

 FOTO

 

 FOTO

 

 

FOTO

  3) Barret de copalta

 FOTO

(4) MÚSICA PRE-RENAIXENTISTA   
16) Després dels romans, l’any 415 dC, en van venir uns que diuen que encara eren més bestiotes: els VISIGOTS, que eren uns BÀRBARS.17) Ep! Que “bàrbar” només volia dir “estranger”, en grec.18) Sí, però sembla que aquells estrangers eren tan animalots que “bàrbar” va canviar de significat i ara vol dir això: animalot, bestiota per civilitzar…19) El seu rei, de nom Ataülf (que vol dir Pare-Llop), es va casar amb tota una princesa romana, tota una peça, diuen, d’aquelles que es portaven l’oli, vaja, i que es deia AELIA GAL·LA PLACÍDIA.  Aquesta senyora té una plaça al seu nom en el barri de Gràcia.20) Sembla que van durar poc… Només uns 200 anys…  Dos dies, vaja, i poca cosa van fer i van deixar per a la història de Barcelona. Grup de mims:  –       els Bàrbars, que es comporten com a tals.Grups 1-2-3-4-8 i 9–       Fan fora els RomansGrups 5-6 i 7–       Els Bàrbars es queden.   Un mim: Rei Ataülf, (Pau) amb posat una mica ferotge i fatxenda. Una mim: Gal·la Placídia (Laura B.), amb aires seductors, intrigants i conspiradors.

TOTS:els de darrere avancen i assenyalant en direcció a Gràcia:

A GRÀCIA!

Tots es retiren cap a la part de darrera.

 

 FOTO   FOTO    FOTO   5) CoronaFOTO

 6) Corona

FOTO

 

FOTO

FOTO

(5) MÚSICA ÀRAB  
21) I en el segle VIII, l’any 718, un tal Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, un àrab molt important, valí d’Al-Andalus,  va conquistar Barcelona i li va posar, de nom:MADINAT BARSHALUNA.22) Tampoc no hi van durar gaire, els àrabs a Barcelona, només uns 80 anys, el temps de canviar-li el nom i poca cosa més, perquè l’any 801, una gent que venia del nord els va fer fora. 1 mim Al-Hurr (Arnau) acompanyat de “tropes” gesticula que canvia el nom de la ciutat.Grups 1-2-3 i 4Irrupció de la resta de mims, grups 5-6-7-8 i 9, fent fora els que són a escena. 7) TurbantFOTO    FOTO FOTO
23) I entrat el segle IX hi trobem una senyora realment impòrtant:DUODA, COMTESSA DE BARCELONA !!!24) A més de parlar en català parlava llatí, grec, hebreu, alemany i una mica d’àrab. És la primera dona que va escriure un llibre, un manual, de com educar un fill.25) Llastimosament, és poc coneguda i hi té dedicat un carrer, potser massa petit, al barri de la Verneda, a Sant Martí de Provençals. Una mim Duoda (Ona)Canvia de positures:–       llatí -> mans obertes–       grec -> dits ortodoxes–       hebreu -> mans juntes–       alemany -> “ferms!!”–       àrab -> oracióSimula que escriu.LLUNY, LLUNY, LLUNY…(gest de canell i enrere)  8) PlomaFOTO  FOTO   FOTO  FOTO
D’entre la gent que fa fora els àrabs acaba sobresortint Guifré el Pilós. EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS(Història de Catalunya amb cançons)Només la 1a estrofa i la tornada.  
26) El Comte GUIFRÉ EL PILÓS, nascut l’any 840, va fer de Barcelona la Ciutat Comtal, Cap i Casal de Catalunya. I la llegenda diu que amb la seva sang es van fer les “Quatre Barres”, la bandera de Catalunya.27) Té un carrer petitó, petitó, potser massa petitó, al barri del Raval. “Barcelona, Cap i Casal”! 9) Perruca, barba i senyera. FOTO   FOTO
28) Uns 300 anys després, ens trobem amb ALMODIS DE LA MARCA: Aquesta senyora devia ser d’aquelles de bandera, perquè estant casada, amb Ponç III de Tolosa, el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer I la va raptar, la va portar a Barcelona i s’hi van casar.I ella va estar-hi d’acord!Són els fets de Troia a la catalana.29) Era una dona molt culta i amb molt de caràcter. Va governar amb el seu marit, va comprar els comtats de Carcassona i Rasés, al sud de França i els va unir a Catalunya.Però no té cap carrer ni cap plaça a Barcelona.30) I després… uns 100 anys més tard…JAUME I  !!!  –       Almodis (Maria M.)–       Ponç III de Tolosa (Àlex)–       Ramon Berenguer I (Gerard C.)Escena de segrest entre Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca. La resta, al darrere, es posa les mans al cap. Almodis ensenya les monedes.   TOTS: OOOOOOOOOOH! (de desil·lusió i Almodis, Ramon Berenguer i Ponç se’n van amb el grup).  10) Monedes grosses de xocolata.FOTO         FOTO 

 

 FOTO

FOTO

Tots, amb la música:EL REI! EL REI! JAUME I(només la 1a estrofa)   
Va néixer la nit de l’1 al 2 de febrer de 1208 a Montpeller, en el Palau de Tornamira.31) Un dels reis més grans, que es va fer gran i educar sota la protecció dels cavallers del Temple, els Templers.32) I també diuen que era guapo, com el Brat Pitt de l’època, vaja, que ja és dir! Va tenir:- 3 esposes,- 8 amants “conegudes”i…- 14 fills. Tot un rècord!33) El que és important, però, és que va crear el CONSELL DE CENT, que va esdevenir l’òrgan de govern de la ciutat de Barcelona.34) El carrer Consell de Cent el tenim aquí al costat, en aquella banda del pati. I moltes famílies de l’escola hi viuen, en aquest carrer.35) Els àrabs l’anomenaven Yaqmu al-Barsaluni. I actualment, al costat de la Plaça de Sant Jaume, hi ha el carrer Jaume I. Què menys, per un rei anomenat al-Barsaluni i fundador del Consell de Cent! Apareix en escena un mim Jaume I (John M.).Apareixen els cavallers templers amb una actitud vigilant i atenta. Grups 8 i 9. Els templers es retiren una mica.Jaume I pren actituds galants i seductores.Apareixen:– 3 Esposes CARAMB! (Maria de O., Àngela Z. i Laura P.)– 8 Amants  OSTRES! (Abril L., Mireia C., Júlia S., Irene T., Clara N., Idoia G., Paula V., Giselle M.)–       i…–       14 Fills!! APAAAAA!!! (Grups 7-8 i 9)Es forma un rectangle obert cap al públic i, a la banda tancada hi seuen Jaume I i 2 consellers.Grups 1 i 2Es retiren cap al fons de l’escena de manera majestuosa. FOTO   FOTO   FOTO  FOTO 

 

 

FOTO

 

 

 

 FOTO

36) Després, van passar molts anys, molts reis i… moltes més coses: guerres, lluites dinàstiques, assassinats, pestes i malalties, pobresa, fam…37) I arribem a l’11 de setembre de 1714.Barcelona, després de més d’un any d’un setge ferotge, cau en mans de les tropes borbòniques de Felip V.38) Aquí teniu una imitació del quadre del pintor Antoni Estruch: Rafael de Casanova cau ferit mentre portava la bandera de Sta. Eulàlia, que només es treia en situacions molt greus.39) Rafael de Casanova, Conseller en Cap; Antoni de Villarroel, Comandant Suprem de l’exèrcit a Catalunya el 1714… Donen nom a dos carrers de la Nova Esquerra de l’Eixample,  ben a prop de l’escola. Grups 3-4-5 i 8 Surten a escena i es preparen, cadascú al seu lloc, per a la representació plàstica.Reproducció, en quadre plàstic del quadre de Rafael de Casanova amb la bandera de Sta. Eulàlia.        

 

 

 

Desfan el quadre plàstic i es van retirant capcots cap al darrere. Retirada lenta, dramàtica…

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

(Música de fons)

 

  FOTO       FOTOS    

FOTOS

 

 

 

 

  

FOTO

Entren els grups 6-7 i 1 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ(a tot estrop!!)   
40) LA CIUTADELLA: Ai, la Ciutadella! Ai, Montjuïc!Felip V va castigar Catalunya i Barcelona molt durament.L’any 1716 va fer construir la fortalesa militar més gran d’Europa fent fora una bona part dels habitants del barri de la Ribera. Volia tenir Barcelona controlada militarment.41) Els veïns que van ser fets fora de la ciutat van haver d’anar a viure a una zona plena de maresmes, al costat del mar. Allà van haver de construir les seves cases i van fer la “Barcelona Petita”, la BARCELONETA!!!42) Felip V, però no en va tenir prou i va voler transformar el CASTELL DE MONTJUÏC  en l’altra punta de la pinça que emmanillava Barcelona. I va fer construir un nou castell a l’estil de la fortalesa de la Ciutadella.43) Al General Josep Moragues, un dels defensors de Barcelona, el van voler fer servir d’escarment: el van torturar, el van decapitar i  esquarterar i van penjar el seu cap en una gàbia al Portal de Mar. Hi va estar 12 anys, allà penjat!!! I no té cap carrer a Barcelona!!!44) Els aragonesos, els valencians, els balears i els catalans van agafar tanta mania a Felip V que no el podien veure ni en pintura. Per això al Museu de Xàtiva el retrat d’aquest rei està penjat de cap per avall.45) I els catalans i les catalanes, quan havien d’anar a fer… les seves necessitats, deien: “Anem a Can Felip!!” És clar, quan una cosa o una persona fa una cosa i no ens agrada, ens posem… “escatològics”… i fàcilment l’enviem a… Tots prenen positures abatudes, vençudes.3 grups de mims:–       Els que marxen abatuts a construir la Barceloneta. Grup 6–       Els soldats felipistes que els empenyen  i els vigilen mentre construeixen. Grup 7–       Ben separat, un mim FELIP V (Dimas B.) i la seva Cort que d’una manera fatxenda fan riota dels catalans. Grup 1 Se’n van els grups 6 i 7 Es queda grup 1TOTS: HEREU !!! A QUÈ ESPERES??!!Envolten al mim Felip V el posen de cap per avall.

 

 

 

 

 

Fan veure que fan les “seves necessitats” fent riota de Felip V.

 FOTO FOTOFOTO FOTO    FOTO

 

 

 

 

 

FOTO

 

 

 

 FOTO

 

 

 

FOTO

EL CANT DELS OCELLS

(suaument i de fons mentre llegeix el lector núm. 45)

 

 
46) BARCELONA, però, és BARCELONA i fins ara de totes se n’ha sortit. (Diuen que els militars i els soldats francoespanyols que van entrar a Barcelona el dia 11 de setembre es van quedar més que bocabadats quan van veure que els barcelonins es van posar a treballar per refer la ciutat, enterrar els seus morts al Fossar de les Moreres…Començar la seva feina… sense fer-los-hi ni cas. 2 grups de mims: –       Un grup, tots feinejant. Grups 5 i 6–       Un grup de filipistes mirant bocabadats. Grup 7 TOTS:“AL FOSSAR DE LES MORERESNO S’HI ENTERRA CAP TRAÏDOR!FINS PERDENT NOSTRES BANDERES…SERÀ L’URNA DE L’HONOR!!”Van tots cap enrere.         FOTO  
SANT MARTÍ DEL CANIGÓ (Pau Casals)  
47) I passem al segle XIX, deixant enrere les calamitats del segle XVIII. No és que en el segle XIX tot fossin flors i violes, però hi va haver coses bones per a Barcelona.48) Barcelona sembla una gran i immensa olla a pressió. Les muralles l’ofeguen, l’asfixien, les persones s’hi apilen, la higiene de la ciutat és dolentíssima i la ciutat segueix creixent i creixent en habitants.49) Entre l’any 1854 i el 1856, per fi!, s’enderroquen les muralles que va fer construir Jaume I. L’enginyer Ildefons Cerdà presenta un pla d’eixamplament per urbanitzar la major part del Pla de Barcelona. Grups 8-1 i 2Canvi d’actitud: més dinamisme, més optimisme.    Tots s’ajunten i uns quants (grups 3 i 4) fan de muralla que prem els altres, que es tapen el nas per la mala olor…  S’hi afegeixen grups 5-6 i 7 Desfan “la muralla” i tots els grups, excepte el grup 9 van formant quadrats d’illes de cases. Ildefons Cerdà passeja entre les illes

 TOTS:

L’EIXAMPLE JA ÉS AQUÍ!!  IUHU!!

           

 

 

 

 

 

 

 FOTO     FOTO      

FOTO

 

 

 

 

 

50) I arribem al segle XX !  I quin segle, quina bogeria, quina de coses que han passat!:  
S’aixequen i es posen a ballarper parelles al ritme del cuplet. REMENA NENA(Cuplet de la Guillermina Mota)  FOTO
Monarquia amb Alfons XII, Dictadura de Primo de Ribera, Monarquia de nou amb l’Alfons XIII, la 2a República i la Generalitat Republicana… En acabar la música es queden quiets fent quadre plàstic.    FOTO
SOROLL DE BOMBES  
51) La Guerra Civil del 36 al 39: Barcelona, la nostra estimada ciutat té el trist honor d’haver estat la primera gran ciutat del món, la primera, a ser bombardejada per l’aviació. I després de la guerra… “la Barcelona pintada de gris”. Tots s’amaguen, fugint de les bombes i espantats.  FOTO
Tristesa dominant.Grups 9-1-2 i 3 BARCELONA, CIUTAT GRIS(Joan Isaac)  
52) Els 40 anys de franquisme, la Transició a la democràcia, les manifestacions del 1976…L’actual Monarquia Constitucional, la Generalitat Moderna… TOTS: es preparen per a la manifestació.TOTS, en manifestació:LLIBERTAT-AMNISTIA-I-ESTATUT D’AUTONOMIA!!!Ho diuen 3 vegades els grups 4-5-6-7 i 8 fent una volta i s’hi afegeixen els grups 9-1-2 i 3.

LA GALLINETA

(Lluís Llach)

La 1a estrofa i tornada

 FOTO  FOTO  
53) I l’any 1992, a finals del segle XX,Els Jocs Olímpics de barcelona!!!“Els millors de la Història Moderna”, en paraules del President del Comitè Olímpic Internacional. Quan acaben la manifestació es queden tots, en les files que corresponen, davant del públic, en primera línia.

“BARCELONA”

(F.Mercury i M. Caballé)

Un “Barcelona” impactant i prou

 

 FOTO    FOTO 
Ballant, al ritme de la rumba mentre sona la música. “RUMBA DE BARCELONA”(Gato Pérez)  
54) I en el segle XXI, què és BARCELONA???  FOTO
TOTS:BARCELONA SOM NOSALTRES!!! A BALLAR!!! ATENCIÓ: SALUDAR     FOTOS
De l'intel·ligent Tam-tam...

01 De l’intel·ligent Tam-tam…

Scan0003

02 De l’intel·ligent Tam-tam…

03 De l'intel·ligent Tam-tam...

03 De l’intel·ligent Tam-tam…

04 De l'intel·ligent Tam-tam...

04 De l’intel·ligent Tam-tam…

05 De l'intel·ligent Tam-tam

05 De l’intel·ligent Tam-tam

06 De l'intel·ligent Tam-tam...

06 De l’intel·ligent Tam-tam…

07 De l'intel·ligent Tam-tam...

07 De l’intel·ligent Tam-tam…

Carles – Miquel Fauró i Sànchez

Barcelona, 2013-2014

Advertisements

Una resposta to “EL TEATRE A L’ESCOLA. UN ASSAIG D’EINA EDUCATIVA”

  1. arethaju Says:

    M’encanta com escrius, Carles!
    Quanta documentació!
    Quina sort vem tenir d’anar a l’Escola Elaia i gaudir d’uns mestres i companys tan especials!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: