NOVES TECNOLOGIES – NOUS REPTES EDUCATIUS

Aquesta és una reflexió que neix al Cicle Superior d’Educació Primària de l’Escola Pública Joan Miró, de Barcelona, el curs 2007-2008, arran d’uns usos inadequats observats en més d’un i d’una alumna. Els companys i companyes de Cicle van delegar en mi  la redacció inicial. Posteriorment va ser passada a l’Equip de Coordinació Pedagògica que, després de debatre-la, va considerar d’interès traspassar-la al Claustre de Professors per a una discussió col·lectiva més àmplia i perquè cada cicle hi aportés les seves propostes o suggeriments.

 Timbre de Joan MiróRecollides les propostes acceptades pel Claustre, se’m demanà que fes la redacció definitiva per passar-la als pares de l’escola i obrir, amb ells, una nova via de col·laboració educativa.

 En considerar que aquesta reflexió i la proposta de treball que conté poden ser d’interès educatiu, he demanat l’autorització pertinent als meus companys del Cicle Superior de l’escola per penjar-la en el meu bloc. Els agraeixo, també, que m’hagin facilitat les “actualitzacions” fetes darrerament. Així, doncs, aquí teniu el resultat d’aquest procés.

“NOVES TECNOLOGIES – NOUS REPTES EDUCATIUS

Les possibilitats tecnològiques

Les possibilitats tecnològiques

La irrupció de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana obre unes expectatives extraordinàries. Només cal pensar, per exemple, en les possibilitats de la telefonia mòbil, de la domòtica (habitatges i edificis intel·ligents), de l’ofimàtica (paquet integrat de programes informàtics per a oficines), de l’ús privat i particular  de la informàtica, de les il·limitades possibilitats d’internet, de les xarxes socials, etc.

 Com que tot això repercuteix i encara repercutirà molt més en la nostra vida diària, els mestres hem pensat que serà bo i interessant engegar un cert procés de reflexió sobre  criteris d’ús d’unes quantes d’aquestes tecnologies.

Generació "botonets i pantalletes"

Generació “botonets i pantalletes”

És inevitable (i això és bo d’entrada) que els nostres nens, és a dir, els vostres fills (que són els nostres alumnes) creixin en un entorn de “botonets, pantalletes, càmeres i mòbils” i n’esdevinguin usuaris habituals sovint més destres, intuïtivament, que nosaltres mateixos. No cal, doncs, que diguem que si a més de ser més intuïtius tenen més coneixements, els pares i els mestres ja podrem dir que hem perdut un altre tren.

 Totes aquestes tecnologies, com ho han estat i són el coneixement i totes les eines inventades per la humanitat, són instruments que per si sols no són ni bons ni dolents. TOT DEPÈN DE L’ÚS QUE SE’N FACI.

I com que l’ús depèn de criteris, no anirem desencaminats si som capaços, entre tots, d’iniciar la reflexió que proposem i d’arribar a unes primeres i elementals conclusions educatives. Per començar, us fem arribar les consideracions i les recomanacions següents:

1.    ACOMPANYAR, DIALOGAR, ENSENYAR, CONFIAR :

Acompanyar, dialogar, ensenyar, confiar...

Acompanyar, dialogar, ensenyar, confiar…

És bo que també els pares ensenyin i acompanyin els nens i les nenes en les primeres navegacions per internet i que en aquest primer període d’aprenentatge vagin parlant i dialogant sobre allò que es veu, que ensenyin a destriar les informacions que apareguin en pantalla… És millor acompanyar, dialogar, ensenyar i confiar que no pas deixar sol, no parlar, abandonar, desconfiar i prohibir. Desconfiar i prohibir són, sovint, les millors invitacions a fer-ho tot d’amagat.

Situar

Situar

 2.    SITUAR:

Si és possible, col·locar l’ordinador que fa servir el nen o la nena en un espai d’ús comú de la casa. La tauleta, degut a la fàcil mobilitat, pot facilitar o dificultar-ne la situació.

3.    DEFUGIR:  

En principi, defugir que els nens i les nenes usin “contrasenyes secretes d’accés”. Educar la privacitat, com en el cas de l’autonomia personal, és un procés. No cal tenir pressa per tenir-ne i disposar-ne. Els nens i les nenes poden comprendre que, per motius de seguretat (informació laboral dels pares, informació bancària…, només com a exemples), el pare i la mare tenen “dret a la privacitat”, com el tindran ells quan es facin una mica més grans i els pares ho considerin oportú. En aquest sentit, però, és important que els pares “no facin tard” si no volen trobar-se la feina feta. 

4.  SABER UTILITZAR:

Xarxes, programaris...

Xarxes, programaris…

Els pares i les mares han de ser capaços d’utilitzar l’ordinador i la resta d’eines digitals i/o informàtiques al mateix nivell, com a mínim, que els seus fills.

5.  PROTEGIR:

A casa, com a l’escola, cal utilitzar filtres de contingut no desitjat i anar-los renovant per evitar l’accés a pàgines no adequades.

6. PARLAR, INTERCANVIAR, VALORAR, LIMITAR:

És bo, interessant i convenient, sobretot en els primers moments de l’aprenentatge, poder parlar amb els fills, com de qualsevol altra cosa, de les navegacions que es fan, intercanviar informacions sobre allò que es veu,  allò que es consulta, fer-ne valoracions ètiques, manifestar reserves i reticències i establir uns límits molt clars quan convingui.

7.   XATEJAR:

Xatejar, una altra manera de parlar.

Xatejar, una altra manera de parlar.

Està molt bé que els pares també ensenyin a xatejar als fills, com quan se’ls ensenya a parlar per telèfon. Poder compartir moments de xateig, de tant en tant i si s’escau, és com compartir converses telefòniques. També cal pensar en el procés educatiu cap a l’ús del “dret a la privacitat” que més tard o més d’hora els fills reivindicaran.

Cal explicar als nens i nenes i deixar imperativament clar, que quan es connecten al xat o a qualsevol xarxa social NO S’HAN DE DONAR NI DEMANAR ADRECES, NÚMEROS DE TELÈFON O QUALSEVOL ALTRA INFORMACIÓ QUE PUGUI IDENTIFICAR-LO O IDENTIFICAR-LA O IDENTIFICAR A TERCERS. Els pares, sense necessitat d’alarmismes desproporcionats, han de ser clars sobre els riscos que es poden derivar de xatejar amb desconeguts.

8. EVITAR:

Múltiples maneres de comunicar-se

Múltiples maneres de comunicar-se

És molt convenient, perquè tampoc no tenen l’edat, evitar l’ús d’internet, particularment el xat, durant la nit “perquè si no, m’avorreixo o no sé què fer”.

9.   AVISAR:

Fer-li veure la necessitat d’avisar els pares sempre que “un amic del xat o de qualsevol xarxa social”, generalment desconegut, insisteixi a demanar informacions, fotografies, costums o hàbits tant personals com d’un altre membre de la família.

10.    DEIXAR CLAR:

En unes primeres etapes és convenient i necessari que els pares col·laborin a elaborar i compartir les contrasenyes dels seus fills. Com en el cas de l’accés a l’ordinador i derivats, ja arribarà el moment de gaudir del “dret a la privacitat”, que com qualsevol altre dret s’ha d’anar aprenent a utilitzar. Els fills han de saber i entendre que si els pares controlen les seves contrasenyes és, precisament, una manera més de protegir-los de situacions indesitjables.

Entre les divereses qüestions sobre les quals és interessant d’iniciar aquesta reflexió conjunta en destaquen, per la importància i la repercussió social que tenen, les següents:

11. BLOCS (també blogs), METROFLOGS, MESSENGER I XARXES SOCIALS:

Mereixen una atenció especial. Com tantes altres coses, les possibilitats que ofereixen aquests programes són fabuloses. I com més fabuloses són les possibilitats MÉS DE PROP S’HAN DE CONTROLAR.

Col·locar imatges, fotografies i escriure-hi comentaris permet fer coses molt bones, divertides i de qualitat. TAMBÉ PERMET, PERÒ,  FER

Blocs, messanger, facebook...

Blocs, messenger, facebook…

BARBARITATS, com posar fotografies (retocades o no) de companys i/o companyes de classe sense que els afectats ho sàpiguen, amb comentaris poc afortunats, atribuir aquests comentaris malintencionats a altres persones, fer suplantacions d’identitat, (fet legalment punible), etc.

Cal recordar que PER PODER UTILITZAR LA IMATGE DELS NENS I NENES DE L’ESCOLA EN LA PÀGINA WEB OFICIAL DEL CENTRE ÉS NECESSARI I OBLIGATORI DEMANAR L’AUTORITZACIÓ ALS PARES, TAL COM ESTABLEIX LA LEGISLACIÓ VIGENT.

Atenció, doncs, als problemes, inclús legals, que es poden presentar per una utilització no correcta de fotografies i/o de comentaris adjunts que poden fer els nens des de casa seva i pel seu compte en els seus blocs i en les xarxes socials.

12. CÀMERA DIGITAL I/O MÒBIL INTEL·LIGENT: 

El desig de moltes criatures

El desig de moltes criatures

Cal tenir present que actualment gairebé tots els nens i les nenes disposen de càmera digital (o telèfon mòbil amb càmera) i van fent fotos i petits vídeos molt sovint, sobretot quan fan sortides, excursions, colònies… i també de manera quotidiana. Els fa gràcia fotografiar-se i/o filmar-se contínuament i fotografiar i/o filmar companys i companyes en situacions “compromeses” (mentre dormen, mentre es canvien de roba, mentre es fan bromes, si discuteixen entre ells…). Després, “pengen” unes quantes d’aquestes imatges als seus blocs o al Facebook amb els comentaris que se’ls ocorren.

Massa sovint aquests blocs tenen accés lliure, és a dir, HI POT ENTRAR TOTHOM I TOTHOM HI POT VEURE LES FOTOGRAFIES I LLEGIR ELS COMENTARIS. És molt convenient que els pares establiu les contrasenyes tècniques i els límits ètics, entenent per límits ètics que cap nen ni cap nena NO POT UTILITZAR CAP IMATGE NI FER CAP COMENTARI DE CAP COMPANY O COMPANYA QUE PUGUIN SER CONSIDERATS IRRESPECTUOSOS O OFENSIUS. 

13. WEBCAM:

Atenció: Una webb-cam!!

Atenció: Una webcam!!

Recomanar insistentment que només s’usi la webcam amb interlocutors coneguts, tant a nivell individual com a nivell de grup, i desconnectar-la en presència de desconeguts.

MOLT IMPORTANT:

 EN CAP CAS NO S’HA DE LLIURAR LA CONTRASENYA DELS BLOCS, DEL “MESSENGER”, DEL CORREU ELECTRÒNIC, etc., A NINGÚ,

A pany i forrellat!!

A pany i forrellat!!

 NI ALS AMICS NI A LES AMIGUES!

La responsabilitat educativa en els criteris d’ús d’aquestes tecnologies la comparteixen els pares i l’escola. La col·laboració, per tant, és necessària. En aquest sentit també cal clarificar, perquè ens ajudarà a tots, els àmbits i els nivells de responsabilitat entre la família i l’escola.

Deixarem que passi?

Deixarem que passi?

 Aquesta col·laboració no s’ha de reduir, per part dels pares, a una simple i mera “delegació” de responsabilitats, és a dir, “des de l’escola ja faran…”. Com en totes les altres coses, la funció educativa dels pares és anterior, prèvia i més important que la de l’escola. I com que només des de casa els nens en poden fer un ús privat, cal que els pares estiguin força atents, perquè és des de casa des d’on se’n pot fer més mal ús. 

Responsabilitats legals

Responsabilitats legals

L’ESCOLA HA DE COL·LABORAR A RESOLDRE ELS MALS USOS, PERÒ NO ÉS RESPONSABILITAT DE L’ESCOLA EL QUE ELS NENS PUGUIN FER DES DE L’ORDINADOR DE CASA. Els pares han de tenir clar que SÓN ELS ÚNICS RESPONSABLES, DAVANT LA LLEI, de tot allò que des de l’ordinador de casa poden fer els seus fills.

Permeteu-me una pregunta final: Quan deixarem de dir “noves” tecnologies a allò que forma part de la nostra quotidianitat? Potser ja van essent hora que en diguem TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Carles-Miquel Fauró i Sànchez

Barcelona, octubre 2013

Anuncis

3 Respostes to “NOVES TECNOLOGIES – NOUS REPTES EDUCATIUS”

  1. Julià Says:

    Començaré per la pregunta final de l’article. Deixa’m suggerir que potser hauries de parlar de TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). En aquests temps el qualificatiu “nou” és efímer i resulta desfasat de forma constant.
    Em sembla evident que la comunitat educativa ha d’estar interessada en aquests temes doncs els instruments –tangibles i intangibles- que en possibiliten l’accés progressen ràpidament en la seva penetració dins del mercat i per això cada cop més a l’abast de sectors més amplis de la població. Quant a la proposta de reflexió i d’actuació en col•laboració amb els pares, han seguit similar actuació altres escoles?.
    Bona la reflexió final dedicada als pares fent-los responsables “de tot allò que des de casa poden fer els seus fills”. Degut a que la facilitat d’ús permet la utilització des de qualsevol lloc he d’entendre que la responsabilitat dels pares és molt més àmplia, no es limita al que facin a casa els seus fills sinó als àmbits no vinculats directament a l’escola. I per altre banda la referència al compliment de la llei hauria de ser extensiva a la respectuosa relació amb tothom, estigui o no legislat?.

  2. carlesmiquelfauro Says:

    Com sempre, Julià, les teves consideracions són encertades. He parlat de “noves tecnologies” i no de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per dos motius: el primer, per respectar el text original de l’Escola Pública Joan Miró; el segon, perquè popularment encara se les anomena així i això pot facilitar-ne la difusió. No obstant això, tens tota la raó i afegiré, en el comentari final, l’acrònim TIC i el seu significat. En relació a la responsabilitat dels pares, cal entendre el concepte “casa” de manera extensiva, és a dir, quan el nen o la nena no són en l’àmbit escolar estricte. I també tens tota la raó quan dius que el respecte s’ha de tenir amb tothom encara que no estigui “legislat”. La referència a la legalitat és un element utilitzat que ha de servir per reforçar la cura que els pares han de tenir en l’ús que de les TIC en facin els seus fills. Moltes gràcies pel teu comentari.

    Afegeixo una altra qüestió. No sé com treballen aquestes qüestions altres escoles. Segur que ho fan, si no totes, moltes, per converses que he tingut amb altres mestres. I d’una cosa n’estic segur: l’IES Ernest Lluch, que és al costat de l’Escola Pública Joan Miró, amb qui compartim moltes famílies, mitjançant l’AMPA els va arribar aquest document i que ho van treballar pel seu compte. I gràcies de nou.

  3. guillemduri Says:

    Em podeu dir exemples de l’us inadequat de la tecnologia, siusplau?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: