Archive for Setembre de 2011

Carta oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

8 Setembre, 2011

Senyors Magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,

Des de l’any 1967 que vaig començar a estudiar per fer de mestre fins avui, he estat treballant, contribuint i lluitant, com molts altres mestres, perquè l’escola del nostre país sigui una bona escola. Una bona escola definida bàsicament per tres conceptes: pública, catalana i de qualitat.

Des del 1967 fins al 1979, any de l’aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, conegut com l’Estatut de Sau, vaig desobeir sistemàticament, no sense risc i seguint l’estela d’uns grans mestres, les lleis franquistes de l’ensenyament. No només ho vam fer molts mestres, també ho van fer molts metges, advocats, arquitectes, enginyers, treballadors manuals, mossens… Com totes les persones de qualsevol classe social o condició que pensaven que la democràcia era, com va dir Churchill, el menys dolent dels sistemes polítics.

Des del 1969, any en què vaig començar a treballar de mestre, dec haver atès i treballat amb uns 2000 alumnes, aproximadament, en edats compreses entre els 10 i els 14 anys. Complementant el treball d’altres mestres, companys i companyes de feina, he contribuït a fer que aquests 2000 nens i nenes, molts d’ells ja persones adultes i amb fills, llegeixin, escriguin i, sobretot, estimin i utilitzin la llengua catalana en la seva vida quotidiana. Em sento satisfet d’haver ensenyat a fer servir la llengua catalana a nens i nenes catalanoparlants, a nens i nenes castellanoparlants nascuts a Catalunya o fora de Catalunya i, en aquests darrers anys, a nens i nenes d’origen magribí, sud-americà, xinès i d’orígens diversos d’altres països d’Europa, Àsia i Àfrica. I mai no he tingut ni problemes ni conflictes lingüístics ni amb els meus alumnes ni amb els seus pares, ben el contrari.

Mai, cap dels meus alumnes no m’ha sentit dir res en contra de la llengua castellana, més aviat el contrari, sempre els he dit que conèixer, parlar i escriure correctament el castellà és una bona cosa, necessària, que és una llengua magnífica i una de les més importants del món per la seva quantitat de parlants i una llengua de cultura impressionant. I d’això, també se n’han ocupat d’ensenyar-ho les escoles en què he treballat i tota l’escola catalana en general.

Sempre he defensat que un nen o una nena que vingui a Catalunya i desconegui el català ha de ser acollit a l’escola de tal manera que se senti el més còmode possible i que en aquest sentit els que més còmodament s’han pogut sentir són els nens i les nenes procedents de terres de parla espanyola, perquè tots els mestres i totes les mestres de Catalunya la sabem parlar, i de ben segur que tothom ha utilitzat, amb afecte, les estratègies pedagògiques més adequades per evitar aïllaments, marginacions i facilitar, el més ràpidament possible, la integració social i lingüística.

Els mestres i les mestres, Srs. Magistrats, no entenem que una escola no defensi els drets dels nens, de tots els nens. És clar que els defensem i que els defensarem sempre. És part essencial de la nostra feina, com ho és el fet d’educar en els deures. Drets i deures són la cara i la creu d’una mateixa moneda i si de la moneda en falta una part, ja no és moneda.

Permetin-me, Srs. Magistrats, de fer una consideració: no ens hem d’enganyar, els prejudicis contra la llengua catalana i l’anticatalanisme són una realitat, ens agradi o no, a l’Estat espanyol i sovint, la màscara d’aquests prejudicis i de l’anticatalanisme és la reclamació en forma d’un suposat dret. I ja tenim la trampa i la fal·làcia servides.

Donades les circumstàncies, és fàcil d’entendre que molta bona i senzilla gent hi caiguin, en aquesta trampa, en aquesta fal·làcia. També es pot entendre –que no vol dir estar-hi d’acord- que certes forces polítiques, per interessos polítics però lluny del coneixement en sociolingüística i en pedagogia en facin bullir l’olla, amb aquesta delicada i sensible qüestió. Allà elles amb la seva responsabilitat (o irresponsabilitat?). El que no és tan fàcil d’entendre, i ho dic amb tot el respecte que la institució i les persones que la formen mereix, és que un òrgan anomenat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sembli que hi caigui i, aleshores, es desvirtuïn els conceptes “Tribunal”, “Superior”, “de Justícia”, “de Catalunya” perquè sembla que s’hagi legislat a partir dels prejudicis cap a la llengua catalana i de l’anticatalanisme. I em plantejo una pregunta: això es pot fer? Es pot legislar, en un estat democràtic, en contra d’una manifesta voluntat popular immensament majoritària a Catalunya?

Srs. Magistrats: vaig estar molt anys fora de la llei, com desenes i desenes de grans mestres que em van ensenyar a fer de mestre sota el franquisme, i si m’haguessin atrapat –com ho van fer amb massa companys aleshores-, m’hauria jutjat el famós TOP (Tribunal de Orden Público) de tan trista memòria.

Srs. Magistrats: vaig estar lluitant contra unes lleis i un sistema polític definit com a dictadura, com milers i milers de persones de tota mena i de tota condició –i m’agradaria pensar que vostès en aquells temps també- perquè la democràcia, la llibertat, la justícia i unes lleis millors s’instal·lessin a l’Estat espanyol i al nostre petit país i que fos possible la concòrdia entre tots els pobles de les Espanyes.

Srs. Magistrats, n’estic ben segur: en serien molts els mestres del nostre país que signarien aquest escrit.

Srs. Magistrats: tot i que m’acabo de jubilar, no m’agradaria haver de dir de nou, malgrat l’imperatiu legal, allò de

JO NO ACATO!

Confiant en la Justícia, els saludo ben respectuosament,

Carles – Miquel Fauró i Sànchez

Mestre de l’EP Joan Miró, de Barcelona

Resum enviat als diaris

Porto 44 anys treballant i lluitant per un model d’escola que es pot definir així: pública, catalana i de qualitat pedagògica. D’aquests, 12 anys situat fora la llei, la llei franquista. He treballat amb uns 2000 alumnes, aproximadament, i darrerament amb nenes i nens de molts països d’arreu del món. Mai no he tingut problemes lingüístics ni amb els alumnes ni amb els seus pares, ben al contrari. En general, no existeixen problemes lingüístics, existeixen, a l’Estat espanyol, prejudicis cap a la llengua catalana i existeix l’anticatalanisme que, a més, es presenten sota una màscara en forma d’un suposat dret. Srs. Magistrats,  em plantejo una pregunta: ¿Es pot legislar, en un estat democràtic, en contra d’una manifesta voluntat popular immensament majoritària a Catalunya? Srs. Magistrats i senyor lectors, si volen llegir aquesta carta sencera –que m’he vist obligat a resumir perquè pugui ser publicada- tinguin l’amabilitat d’anar al meu bloc i allà la trobaran: carlesmiquelfauro.wordpress.com

Moltes gràcies,

Carles-Miquel Fauró i Sànchez

Mestre de l’Escola Pública Joan Miró, de Barcelona

Anuncis