VENTS, VELES I NAVEGANTS

Educació Emocional

VENTS, VELES I NAVEGANTS

Algú va dir una vegada que les emocions i els sentiments són com els vents: és difícil de saber quan bufaran, d’on bufaran, cap a on bufaran, com bufaran…

Els vents hi són, ens agradin o no, ens vagin bé en aquell moment o no. Cal acceptar-los. Les emocions i els sentiments, com els vents, també hi són, vénen i van i també cal acceptar-los.

Què vol dir “acceptar” els vents? En primer lloc, no negar la realitat de la seva existència; en segon lloc, saber que poden fer acte de presència o d’absència en qualsevol moment; en tercer lloc, quin “vent” és i amb quina força bufa, ja que no és el mateix la Tramuntana (vent del Nord) que el Migjorn (vent del Sud); el Mestral (vent del Nord-oest) que el Xaloc (vent del Sud-est)… Per no parlar del Torb o de la Rufaca (forts vents hivernals de muntanya), que acostumen a fer mal sempre que bufen.

Amb les emocions i els sentiments passa el mateix: cal acceptar que hi són i que són molt importants. Què seriem les persones si no tinguéssim ni sentiments ni emocions!? Un tros de fusta? Un mineral? Una mena de virus? Però cal saber, com amb els vents, de quines emocions i de quins sentiments es tracten.

Les persones, barques o vaixells que naveguen per la vida, que és la mar, van saber afrontar (no “enfrontar”) la qüestió dels vents a força de navegar i navegar i navegar… I de naufragar, naufragar i naufragar… En algun moment van descobrir la vela i van veure que era una eina que si la feien servir bé, si li donaven la inclinació i l’orientació adequades, podien fer servir el vent al seu favor i navegar millor en tots els casos: amb poc vent, treure’n el màxim de profit; amb vent favorable, navegar de manera òptima; amb vent rúfol i a la contra, reduir i minimitzar els inconvenients i els riscos; amb tempesta… poder resistir millor.

El navegant, la navegant són com el raonament: deducció-inducció, lògica, càlcul… Ha de decidir la posició de la vela: com aprofitar-se’n al màxim del vent o com neutralitzar-lo, tant com pugui, si cal. Què seríem les persones sense raonament? Un garbuix de sentiments desbocats? Un remolí d’emocions patèticament incontenibles?

Sense emocions ni sentiments seríem éssers humans incomplets (potser tarats i tot); sense raonament… igual. La barca, que és la persona, potser no va en lloc sense els sentiments i les emocions. I sense el raonament, no sap cap a on va ni on anar.

Com a navegants, observeu i valoreu (raonament) el vent (emocions i sentiments) i encarrileu la seva força (amb la vela). La barca (cadascú de vosaltres) navegarà (viurà) i gaudirà de la mar (la vida) i podrà salvar millor els esculls, les ones desproporcionades, la mar de fons, la boira el sotsobrar… (obstacles que també formen part de la vida).

I BON VIATGE!!!

“QUE EL CAMÍ SIGUI BEN LLARG, PLE D’AVENTURES, PLE DE CONEIXENCES” (Kavafis-Riba-Llach)

Per a les classes Empordà i Huracà

6è Nivell, Curs 2009-2010

Advertisements

Una resposta to “VENTS, VELES I NAVEGANTS”

  1. Laia Says:

    Com m’ha agradat!! mua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: