Archive for Juny de 2010

VENTS, VELES I NAVEGANTS

18 Juny, 2010

Educació Emocional

VENTS, VELES I NAVEGANTS

Algú va dir una vegada que les emocions i els sentiments són com els vents: és difícil de saber quan bufaran, d’on bufaran, cap a on bufaran, com bufaran…

Els vents hi són, ens agradin o no, ens vagin bé en aquell moment o no. Cal acceptar-los. Les emocions i els sentiments, com els vents, també hi són, vénen i van i també cal acceptar-los.

Què vol dir “acceptar” els vents? En primer lloc, no negar la realitat de la seva existència; en segon lloc, saber que poden fer acte de presència o d’absència en qualsevol moment; en tercer lloc, quin “vent” és i amb quina força bufa, ja que no és el mateix la Tramuntana (vent del Nord) que el Migjorn (vent del Sud); el Mestral (vent del Nord-oest) que el Xaloc (vent del Sud-est)… Per no parlar del Torb o de la Rufaca (forts vents hivernals de muntanya), que acostumen a fer mal sempre que bufen.

Amb les emocions i els sentiments passa el mateix: cal acceptar que hi són i que són molt importants. Què seriem les persones si no tinguéssim ni sentiments ni emocions!? Un tros de fusta? Un mineral? Una mena de virus? Però cal saber, com amb els vents, de quines emocions i de quins sentiments es tracten.

Les persones, barques o vaixells que naveguen per la vida, que és la mar, van saber afrontar (no “enfrontar”) la qüestió dels vents a força de navegar i navegar i navegar… I de naufragar, naufragar i naufragar… En algun moment van descobrir la vela i van veure que era una eina que si la feien servir bé, si li donaven la inclinació i l’orientació adequades, podien fer servir el vent al seu favor i navegar millor en tots els casos: amb poc vent, treure’n el màxim de profit; amb vent favorable, navegar de manera òptima; amb vent rúfol i a la contra, reduir i minimitzar els inconvenients i els riscos; amb tempesta… poder resistir millor.

El navegant, la navegant són com el raonament: deducció-inducció, lògica, càlcul… Ha de decidir la posició de la vela: com aprofitar-se’n al màxim del vent o com neutralitzar-lo, tant com pugui, si cal. Què seríem les persones sense raonament? Un garbuix de sentiments desbocats? Un remolí d’emocions patèticament incontenibles?

Sense emocions ni sentiments seríem éssers humans incomplets (potser tarats i tot); sense raonament… igual. La barca, que és la persona, potser no va en lloc sense els sentiments i les emocions. I sense el raonament, no sap cap a on va ni on anar.

Com a navegants, observeu i valoreu (raonament) el vent (emocions i sentiments) i encarrileu la seva força (amb la vela). La barca (cadascú de vosaltres) navegarà (viurà) i gaudirà de la mar (la vida) i podrà salvar millor els esculls, les ones desproporcionades, la mar de fons, la boira el sotsobrar… (obstacles que també formen part de la vida).

I BON VIATGE!!!

“QUE EL CAMÍ SIGUI BEN LLARG, PLE D’AVENTURES, PLE DE CONEIXENCES” (Kavafis-Riba-Llach)

Per a les classes Empordà i Huracà

6è Nivell, Curs 2009-2010

REFERÈNDUM SOBRE L’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

13 Juny, 2010

Benvolguts amics i benvolgudes amigues,

M’ha arribat un correu d’uns amics de Solsona en el qual s’ofereix la possibilitat de signar una Petició de Consulta per Iniciativa Popular sobre l’Autodeterminació de Catalunya.

És un tema delicat perquè les sensibilitats sobre la qüestió són molt diverses i en alguns casos enfrontades. És aquest el motiu per al qual, abans d’enviar-vos el document de recollida de signatures, sense res més, com que es podria interpretar com una lleugeresa, una frivolitat –com lamentablement ho pot ser tant per persones que hi estiguin a favor perquè sí com per persones que hi estiguin en contra perquè sí-, prefereixo enviar-vos aquesta reflexió totalment personal.

Els qui em coneixeu ja sabeu que per a mi la democràcia és un valor determinant i rigorós. No és una positura pseudoestètica, o d’estètica vàcua d’aquelles de ser demòcrata perquè queda bé o perquè donades les circumstàncies ara toca ser-ho. No. Sabeu, i aquells que no ho sabíeu ja ho sabreu, que sóc dels que pensa que la democràcia és una de les expressions màximes de civilització; que la democràcia no és comprensible sense un sentit profund del respecte, tant, que goso afirmar que el respecte, amb les bones maneres de cortesia inherents, és l’essència de la democràcia.

Ja fa anys que dura el debat sobre la independència de Catalunya, de si és convenient o no, de si té sentit o no, de si Espanya no o Espanya sí. Sovint són uns debats, tertúlies o discussions que no ens han portat enlloc i que han restat en el terreny de l’opinió: la meva opinió és que sí o la meva opinió és que no. És cert que els partits polítics tenen presa una posició (o més d’una al si de més d’un partit) sobre la qüestió; que hi ha moviments ciutadans a favor o en contra… No passen de ser, però, i cada una al seu nivell, una qüestió teòrica.

Penso que en un context d’acceptació de la democràcia totes les posicions són respectables i han de ser respectades per la senzilla raó que totes són legítimes. Deixo al marge, per tant, totes aquelles formacions polítiques o actituds individuals i/o col·lectives que rebutgen la democràcia i que no tindrien cap escrúpol de fer servir la violència per imposar la unitat (expressions de nacionalisme espanyolista) o la independència a la força ( a l’estil d’ETA o Terra Lliure, manifestacions d’un altre nacionalisme que m’estalvio de qualificar).

Doncs bé, precisament per això i perquè a la democràcia no se la pot reduir a allò que a nivell individual o col·lectiu pot semblar bé i el que no, no, pot ser una bona cosa demanar de realitzar la consulta. Saber, de manera quantificada i qualificada què volem la majoria dels ciutadans de Catalunya no pot fer mal a cap demòcrata, hi estigui o no d’acord amb aquesta majoria. Deixaria les coses clares i podríem passar dels supòsits a les dades.

A més, fos quin fos el resultat, no hauria de ser obstacle perquè cada força política continués amb els seus plantejaments i postulats polítics i els defensés, tant si són unionistes com secessionistes.

Una consulta d’aquesta mena serviria de termòmetre per comprovar la solidesa (o només l’aparença) de la democràcia a l’Estat espanyol. Vull que entengueu que no demano ni el sí ni el no (això seria una altra mena de discussió), que cadascú pugui decidir segons pensi, però com a demòcrata puc exigir que puguem dir que sí o que no.

Una abraçada, Carles

www.referendumindependencia.cat/ip