Archive for abril de 2010

SOBRE L’AUTORITAT

28 abril, 2010

Si dic que cada paraula té almenys un significat, de ben segur que tots hi estarem d’acord. Si explico que amb l’ús i el pas del temps hi ha paraules que van modificant el seu significat primitiu, també. Si dic que de vegades el significat primitiu es modifica fins a distorsionar-lo, degradar-lo o fins i tot pervertir-lo, potser també. Si afirmo, però, que de vegades fem servir paraules amb el significat distorsionat o pervertit, sense saber-ho però alhora convençuts que és el correcte, potser ja no n’ estarem tant, d’acord.

Tots estem convençuts que el significat que atorguem a les paraules que fem servir és el correcte. Tots, però, també tenim l’experiència d’haver discutit sobre el significat d’alguna paraula amb un altre algú que pensa que justament aquella paraula té un significat diferent al que nosaltres pensem.

De moment, poso un exemple de modificació de significat al llarg del temps. Més endavant ja tractaré d’altres tipus de canvis.

Segons el Diccionari General de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, que és l’oficial, la paraula autor / autora té el significat general següent:

–       Persona que és la causa primera d’alguna cosa.

 Així, doncs, la persona que escriu una novel·la és l’autor o l’autora; qui pinta un quadre també i, per posar un cas ben diferent, qui comet un robatori o un assassinat, també. Res a dir, doncs, segons la definició del Diccionari General o de qualsevol altre diccionari. És un significat que ningú no discuteix gens ni mica i que s’admet com a bo i correcte, tant si es refereix a un escriptor com a un assassí.

La paraula autor / autora procedeix de la paraula llatina auctor i en aquesta llengua el significat pot ser entès de la manera següent:

–       Persona que amb el seu treball* dóna i afegeix valor a les coses.

*(En llatí “labor”, ja que “treball” procedeix de la paraula llatina “tripalium”, aparell de tortura format per tres pals on lligaven i castigaven amb assots els esclaus que no feien, a criteri de l’amo, la “labor” ben feta).

És evident la diferència entre ambdues definicions i és una bona paraula per exposar com el significat original, eminentment positiu i constructiu, s’ha modificat al llarg del temps incorporant una noció de “neutralitat”: un autor pot fer coses en l’àmbit del bé i un altre autor (o el mateix) les pot fer en l’àmbit del mal. Tots podem ser autors, segons el significat actual, de coses bones i de coses dolentes.

La paraula autoritat, que és on vull anar a parar, parteix, precisament, del mateix grup etimològic que la paraula autor. Tenim auctor i auctoritas. Ara, però, exposaré les definicions en ordre invers. Auctoritas, en llatí i per resumir, vindria a tenir el significat següent:

–       Persona que, amb el seu treball (labor), estableix vincles, és a dir, que estableix relacions entre coses i entre persones, que els donen i afegeixen valor.

En canvi, el Diccionari General quan defineix autoritat diu, entre altres coses, el següent:

–       … Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. … // Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres, pels mèrits, per la superioritat, etc. …

És clar que actualment entenem per autoritat el que diu el Diccionari General. I si observem detingudament la definició veurem que surten les paraules poder, manar, regir, governar… Aquestes són paraules que tenen un significat ben clar per a tothom. No obstant això, per unificar conceptes ens atindrem a les definicions que dóna el Diccionari General:

–       Poder: … domini que hom té sobre algú o sobre alguna cosa. …

–       Manar: imposar (de fer alguna cosa). // Exercir una autoritat superior (sobre algú).

–       Regir: Tenir sota la pròpia direcció, governar. // …

–       Governar: … Dirigir la conducta  (d’algú o d’alguna cosa). // Dirigir els afers (d’un estat -jo hi afegiria “d’entitats i d’ institucions en general”).  // …

El significat és clar. A la vegada, però, totes aquestes paraules tenen un fort contingut ideològic afegit, és a dir, que poden tenir, si no significats, sí interpretacions, consideracions i fins i tot valoracions molt diferents, segons les diferents ideologies o maneres de pensar. I és en aquestes interpretacions tan diferents on rauen uns quants dels problemes que vivim actualment en el conjunt d’escoles i, probablement, en la societat en general. Comprovem-ho.

Sobre el poder no tothom pensa igual. Hi ha qui pensa que és dolent per naturalesa, com és el cas de l’anarquisme, que planteja abolir tota mena de poder; hi ha qui pensa que és un mal necessari, que massa sovint corromp qui l’exerceix i que per evitar-ho cal controlar-lo democràticament mitjançant la “divisió de poders (el legislatiu o parlament, l’executiu o govern i el judicial o tribunals)” i un sistema d’eleccions; hi ha qui pensa que el poder és imprescindible perquè les coses funcionin i que és indispensable que existeixi una ferma “mà de ferro” que garanteixi “l’ordre” de manera inqüestionable, plantejament dels sistemes totalitaris i feixistes. També hi ha qui prefereix “passar de tot” i ingènuament, pensant que de res serveix “prendre partit, s’inhibeix (que no és el mateix que abstenir-se per desencant tot i que el resultat final sigui el mateix).

Cadascuna d’aquestes maneres d’entendre el poder respon a ideologies i a mentalitats diferents. Quanta gent, per exemple, té mentalitat feixista i pensa que no ho és? 

Seria llarg i feixuc entretenir-nos a fer la mateixa reflexió sobre cadascun dels conceptes representats pels verbs que intervenen en la definició d’autoritat. Em sembla, però, que ja queda clar que quan parlem d’autoritat no tothom entén el mateix.

Malgrat totes les dificultats per arribar a una bona entesa, cal córrer el risc i fer-nos una pregunta: el mestre, la mestra, ha de ser una autoritat? I si ho ha de ser –jo penso que sí-, quina mena d’autoritat ha de ser?

Sóc del parer que cal partir de la definició llatina, ja que, si és així, legitima i dóna valors democràtics a uns quants trets de la definició moderna, la del Diccionari General. És a dir, la persona que amb el seu treball i el treball en equip amb els seus companys, crea vincles i afegeix valor a les coses, i que per aquest motiu se li reconeixen els mèrits, la capacitat de governar i la confiança per fer-ho.

Els valors democràtics en cap cas anul·len la necessària jerarquització que li cal a tot grup humà per avançar i progressar. En democràcia existeix la jerarquia però no existeixen els jerarques perpetus, ja que la democràcia té la virtut de no donar poder vitalici i arbitrari a ningú.

Ser una autoritat o tenir-ne, però, no és gratuït i ens pertoca als mestres i a les mestres, guanyar-nos-la cada dia davant dels nostres alumnes -malgrat els errors que fem i que hem de saber reconèixer i rectificar. Si és així, se’ns reconeixerà l’autoritat.

Als pares els pertocarà fiar-se’n d’entrada i reforçar l’autoritat i la figura del mestre. I si hi ha desacords, cosa la mar de lògica i normal, tractar-los discretament i directament amb el mestre. Si no és així i recelen o posen en dubte el mestre o la mestra davant dels seus fills… No anirem del tot bé.

Carles-Miquel Fauró i Sànchez